Independència per força

5
1 votos
13-09-2017
Publicidad
Sota el pomposo títol de “Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana”, que Junts pel Sí i les Cup pretenen aprovar, s'amaga la intenció d'imposar la independència a la majoria social catalana que la rebutja
 Independència per força
Sota el pomposo títol de “Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana”, que Junts pel Sí i les Cup pretenen aprovar, s'amaga la intenció d'imposar la independència a la majoria social catalana que la rebutja
El text de la llei presentada per Junts pel Sí i les CUP consta de 89 articles i tres disposicions addicionals, i suposa una nova constitució per a Catalunya. Representa en els fets tota una declaració d'independència.

Qui l'aprovaria? Els diputats de Junts pel Sí i les CUP, que convé recordar-ho, van rebre el suport de menys del 50% dels vots i amb prou feines un 32% del cens en les últimes eleccions autonòmiques.

Segons l'articulat de la llei, el camí cap a una Catalunya independent s'engegaria solament amb que l'1-O es registressin més vots del Si que del No. Encara que solament participés un 20% del cens.

Amb els nombres a la mà, que mai menteixen, la realitat de l'aprovació de la “llei de transitorietat” és que una minoria imposaria el camí cap a la independència a la majoria dels catalans.

Cap una aberració més antidemocràtica?

Les coses empitjoren quan entrem en el contingut de la llei que pretén ser la nova constitució de la Catalunya independent.

D'entrada contempla una amnistia total “per a tots els condemnats per delictes relacionats amb la independència”. Una fórmula que podria aplicar-se per salvar a Artur Mas, a la família Pujol o a tots els implicats en el saqueig del 3%.

Però a més, la “llei de transitorietat” elimina d'un cop de ploma la divisió de poders, pilar de la democràcia burgesa dese Montesquieu. El president de la Generalitat no solament acapararia tot el poder executiu, també controlaria el parlament, i nomenaria directament al president del màxim òrgan judicial i a la majoria dels seus membres.

Un disseny equiparable al que defensa el ultrareaccionario partit governant a Polònia, representant de la ultraderecha europea.

La “llei de transioriedad” estableix a més els requisits per a l'obtenció de la nacionalitat catalana. Seria compatible amb l'espanyola, però solament podrien votar i ser funcionaris aquells ciutadans que obtinguessin la nacionalitat catalana.

És a dir, en la república catalana que dissenya Puigdemont haurien ciutadans de primera i de segona, els que no adoptin la nacionalitat catalana, i que veurien restringits els seus drets.

Est és el marc antidemocràtic sobre els quals pretenen construir una república catalana., que atorga tots els poders als partidaris de la independència que controlen la Generalitat i nega els drets a la majoria que s'enfronta a la ruptura
¿Qué te ha parecido el artículo?
Publicidad