1-O: Fracàs de Puigdemont

0
0 votos
02-10-2017
Publicidad
La batalla política que es jugava l'1-O, el centre del qual era imposar a la societat catalana una independència unilateral a través de l'estafa antidemocràtica del referèndum, s'ha saldat amb el fracàs de Puigdemont i Junqueras.
 1-O: Fracàs de Puigdemont
La batalla política que es jugava l'1-O, el centre del qual era imposar a la societat catalana una independència unilateral a través de l'estafa antidemocràtica del referèndum, s'ha saldat amb el fracàs de Puigdemont i Junqueras.

Volen guanyar en la propaganda el que han perdut en les urnes i en els fets. Tergiversant la realitat per concentrar la nostra atenció en “el triomf de la Catalunya que vol votar” front “a la repressió de l'Estat espanyol” per ocultar el seu comportament antidemocràtic i el rebuig que ahir manifest la majoria de la societat catalana als seus projectes de ruptura.
Els esdeveniments han tornat a evidenciar les maniobres antidemocràtiques a les quals necessàriament han de recórrer.
Gens ni ningú pot ocultar els fets: l'insòlit canvi de les regles de joc mitjana hora abans de la votació -amb un “col·legi universal” que permetia votar on es volgués i en les condicions que anessin-, la falta de control sobre el cens, amb un suport informàtic que no va poder funcionar durant molt temps, l'evidència que era possible votar dues, quatre o vuit vegades, el control de les taules per part dels “voluntaris” de les organitzacions indepentistas, l'absència d'una sindicatura electoral independendiente que controlés el recompte i avalés els resultats...
Tots coincideixen que el referèndum va atemptar contra les més mínimes garanties democràtiques, i ningú atorga credibilitat alguna a uns resultats “cuinats” i controlats pel govern de Puigdemont o la ANC.
Alguns fets, difosos com a “resultats oficials i corroborats”, converteixen el pucherazo en un espantall: Jordi Turull, conseller de presidència de Puigdemont, va arribar a anunciar que s'havien escrutat el 100,88% dels vots, i en alguns pobles es presenten una quantitat de vots a favor de la independència que dupliquen el cens real...
Denunciar aquest caràcter antidemocràtic, qüestionar i esclarir la veritat dels resultats, i de les pràctiques antidemocràtiques, globalment i en cada localitat, a cada barri, en cada taula, segueix sent ara una qüestió clau.
Els manifestants i votants van aconseguir superar una actuació policial que en alguns casos va ser desmesurada i absolutament condemnable. Com reconeix la pròpia Generalitat, en la majoria de col·legis el seu va poder votar amb normalitat, i els que van ser tancats representen menys del 10% del total.
Encara sense concedir-los una validesa que no mereixen, en els mateixos resultats que el govern de Puigdemont va oferir per donar la imatge que “el referèndum s'ha realitzat i hi ha hagut recompte”, estan els límits del suport social a l'independentisme.
Al juny Artur Mes va declarar que “si no superem els vots del 9-N el referèndum no tindrà legitimitat”. Fins i tot en els amañados resultats difosos per Puigdemont l'independentisme, com ja va succeir el 27-S, no ha aconseguit els objectius que es proposava.
Dels 2.305.290 milions de vots presentats el 9-N ara s'ha passat als 2.262.424. És a dir més de 45.000 vots menys.
El 90% de vots al Sí, i els amb prou feines 176.000 vots al No evidencien que només s'han mobilitzat, encara que en un grau considerable, els sectors independentistes.
El percentatge de participació sol aconsegueix el 42% del cens, enfront del 58% que s'ha negat a avalar amb el seu vot l'1-O. Els vots per la independència solament representen el 38% del cens, és a dir un de cada tres.
Malgrat la lògica indignació i rebuig entre una majoria de catalans contra la violència policial, no s'ha produït la “mobilització transversal” on acudirien massivament a votar, també els no independentistes.
Encara en unes condicions excepcionals, on la propaganda independentista és aclaparant, molts sectors de la societat catalana s'han negat a enquadrar-se sota els projectes de ruptura, i no han participat en un referèndum on el seu vot seria utilitzat com a aval per imposar la fragmentació.
Aquests són els fets. La societat catalana sí ha decidit... i ho ha fet majoritàriament posicionant-se conscientment contra els projectes de Puigdemont.
Aquesta és la realitat, que tona de propaganda i tergiversació no poden ocultar. Avui els Puigdemont i Junqueras són més febles que abans de l'1-O, i s'ha expressat un rebuig majoritari als seus plans de ruptura.

¿Qué te ha parecido el artículo?
Publicidad