Els qui retrocedeixen són ells

4
1 votos
24-09-2017
Publicidad
Puigdemont barreja a parts iguals la subversió, la mentida i l'engany per ocultar el fracàs que suposaria no poder realitzar l'1-O el referèndum que van prometre
 Els qui retrocedeixen són ells
Puigdemont barreja a parts iguals la subversió, la mentida i l'engany per ocultar el fracàs que suposaria no poder realitzar l'1-O el referèndum que van prometre

Són especialistes a intentar guanyar en la propaganda el que han perdut en els fets. A aquesta operació s'ha lliurat Puigdemont, presentant la seva feblesa com una major fortalesa i les seves reculades com a avanços, subvirtiendo fins a convertir en la seva contrari paraules com a democràcia.
Intenten convèncer-nos que l'ofensiva judicial i policial per impedir la celebració de l'1-O ha canviat la correlació de forces a Catalunya a favor de Puigdemont. Repetint que davant “la humiliació de les institucions catalanes per part de Madrid” molts més catalans participessin l'1-O com a forma de protesta, i que “l'autoritarisme del PP” ha posat de costat de Puigdemont a molts no independentistes.
Han avançat o han retrocedit aquests dies els Puigdemont? L'amenaça de l'1-O és ara major o ja està condemnada al fracàs? Segur que gràcies als errors de Rajoy els Puigdemont s'han guanyat el suport de la majoria dels catalans?
Molts, carregats de raons, han rebutjat la forma en què el govern de Rajoy i la judicatura han abordat la resposta al desafiament de l'1-O. Que la guàrdia civil registrés dependències del govern i detingués a alts càrrecs, retrasmitido en directe per totes les televisions, va anar un error, en una societat catalana la identificació de la qual amb la Generalitat va molt més allà del suport o rebuig de l'inquilí de torn.
Podia, com es venia fent fins llavors, la hi fermesa des del govern de Rajoy però executant-la amb major intel·ligència i cintura política.
Però era inevitable que des de l'Estat es donés una resposta contundent davant un órdago que qüestiona la integritat territorial d'Espanya i desobeeix públicament les lleis i els dictats dels tribunals. En qualsevol “democràcia europea” la reacció de l'Estat davant fets semblants hagués estat molt més contundent.
Ara bé, la batalla política que es lliura a Catalunya segueix tenint una data totémica: l'1-O. Aquí és on realment es mesuraran les forces dels uns i els altres. Si l'1-O Puigdemont no pot realitzar el referèndum que va prometre sofrirà una sonora derrota.
La realitat està avui molt més prop del fracàs que de l'èxit de l'1-O. El propi Junqueras va reconèixer que l'actuació de l'Estat, desactivant la logística i els nòduls de l'organització del referèndum. Admetent, visiblement emocionat, que les recents operacions “afecten a les condicions de l'1-O”, i que ja no serà possible realitzar-ho com pretenia la Generalitat.
Davant l'amenaça d'importants multes per part del Tribunal Constitucional, Puigdemont ha dissolt la Sindicatura Electoral, que havia de garantir les condicions del referèndum i avalar els resultats, i que en la pròpia llei de referèndum aprovada per Junts pel Si i la CUP en el parlament era un requisit imprescindible per poder celebrar l'1-O.
La Generalitat ha reculat lliurant a la Hisenda espanyola els informes sobre les despeses, comprometent-se a realitzar-ho setmanalment.
Tots reconeixen que l'1-O està ferit de mort, i que el referèndum promès per Puigdemont haurà de ser substituït per algun tipus de mobilització sense conseqüències efectives.
Davant la crida a aprovar una DUI -declaració unilateral d'independència- en el parlament si no és possible realitzar el referèndum, tots, inclòs el PDeCAT de Mas i Puigdemont, han reconegut que aquesta alternativa és inviable.
La ANC i Omnium han procedit a desconvocar la “mobilització permanent” convocada pocs dies abans, després de l'amenaça de la fiscalia d'implicar-los en un delicte de sedició.
La reculada dels Puigdemont, que cada vegada aixequen les banderes de l'1-O diversos quilòmetres més enrere és evident.
Però alguns ens diuen que a pesar que pugui aconseguir-se el fracàs de l'1-O, “la repressió de l'Estat” està provocant que Puigdemont guanyi més adeptes a Catalunya.
És evident que els cercles independentistes s'han mobilitzat. Expliquen per a això amb el suport de tot el gegantesc entramat burocràtic de la Generalitat.
Però el rebuig al caràcter antidemocràtic de l'1-O i de l'actuació dels Puigdemont no ha desaparegut entre gran part de la societat catalana.
Una figura tan simbòlica a Catalunya com Joan Manel Serrat, s'ha posicionat rotundament contra l'1-O, afirmant que “aquest referèndum no és transparent, no pot representar a ningú”, denunciant que el govern català, encara “en minoria quant al nombre de ciutadans” que representa en la Càmera, “ha tret una llei exprés fer un referèndum, sí o sí”, s'ha “despenjat de la discussió” i “s'ha marginat a totes les forces de l'oposició”, tant les d'esquerres com de dretes, “amb lleis fetes d'un dia per a un altre, sense discussions, sense que hi hagués esmenes”.
Els furibunds atacs rebuts per Serrat per emetre una opinió discordante amb el poder català són més que preocupants. Des dels sectors “talibanizados” de l'independentisme s'ha cridat “rata feixista” a un Serrat que va defensar el català durant el franquisme, pagant per això el preu d'un obligat exili.
Centenars de sindicalistes de llarga tradició de lluita han publicat un manifest amb contundents arguments des de l'esquerra: “Diem clarament i amb força no a la independència de Catalunya i a l'1-O. Dir no és a dir sí a la unitat dels treballadors amb els de la resta d'Espanya (…) El no a l'1-O és un sí a la democràcia (…) La independència de Catalunya afebliria greument la cohesió i la força de la classe treballadora”.
És significatiu que Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat valenciana per Compromís, una força nacionalista d'esquerres que es va presentar a les generals en coalició amb Podemos, i que va rebutjar l'operació contra càrrecs públics catalans, hagi demanat públicament a Puigdemont que desconvoqui el referèndum de l'1-O per poder donar pas al diàleg.
La realitat és molt diferent a la qual ens presenta Puigdemont. Gran part de la societat catalana i espanyola rebutja l'estafa antidemocràtica que suposa l'1-O. I ells tenen cada vegada més dificultats per continuar el seu desafiament, que solament busca imposar la ruptura a una societat catalana que la rebutja.
És ara més important persistir des de l'esquerra, com fa el manifest d'1.000 intel·lectuals publicat amb enorme èxit diumenge passat, en la denúncia del caràcter antidemocràtic de l'1-O i dels plans de Puigdemont.
Impulsar una sortida política, on el poble català pugui de debò decidir lliurement el seu futur, i on s'enforteixi la unitat de Catalunya amb el conjunt del poble treballador espanyol, exigeix derrotar l'1-O l'ofensiva antidemocràtica dels Puigdemont.

¿Qué te ha parecido el artículo?
Publicidad